Història Política

1830 Naixement d’Isabel II.

 1833 Es jurada princesa d’Astúries al morir el seu pare, Fernando VII. Això es degut a que el rei va promulgar la pragmàtica que permetia a les dones regnar en cas de que un rei morís sense deixar cap fill mascle.

 1833-1840 Es desencadena la primera carlina degut a que Carles Maria Isidre, germà del difunt rei, reclamava el seu dret al tron en virtut de la legislació anterior.

 1834 Criden al govern als liberals i aquests accepten el règim semiconstitucional de l’Estatut Reial.

 1837 La pressió de certs sectors liberals l’obligaria més tard a admetre la nacionalització de bens de l’església i a l’establiment d’un règim pròpiament liberal.

 1839 Els exèrcits del general Esparter s’imposen als Carlins al front nord.

 1840 Els exèrcits d’Esparter s’imposen als Carlins a la comarca espanyola històrica del Maestrazjo.

 1840 Maria Cristina es apartada de la regència i expulsada d’Espanya, desacreditada pel seu matrimoni morganàtic i per la seva actitud reticent en vers al liberalisme progressista. Acaba la guerra carlina.

 1841 El general Esparter succeeix a Maria Cristina com a regent.

 1841 Es decanten les dues corrents ideològiques liberals en el partit moderat (conservador) i el partit progressista (liberal avançat).

 1843 Esparter cau de la regència degut a un moviment en el que van participar moderats i progressistes descontents. Aquest moviment fa que s’avanci la majoria d’edat d’Isabel II per evitar una nova regència. Isabell II per tant comença a regnar amb només tretze anys.

 1843 Des dels inicis del seu regnat, Isabel II es posicionà políticament amb els moderats, trencant així amb el seu paper arbitrari de reina constitucional. Va obligar als progressistes a recórrer a la força per a poder governar.

 1844-1854 Època coneguda com “La Dècada Moderada”. Durant els deu primers anys de regant, Isabel II havia permès ininterrompudament el govern moderat.

 1845 El fet de que els moderats governessin deu anys seguits es va plasmar en una nova Constitució, en la qual la corona quedava reforçada respecte als òrgans de representació nacional i una sèrie de lleis que van conformar el model de l’Estat Liberal a Espanya en una versió molt conservadora.

 1845 El papat reconeix a Isabel II com a legítima reina.

 1848 Fins que Isabel II assolís la majoria d’edat, la seva mare, Maria Cristina havia assolit la regència i havia defensat els seus drets dinàstics front els partidaris de Don Carles. Durant el mandat de Maria Cristina, els isabelins s’havien aliat amb els liberals.

 1852 El cura Martín Merino va intentar assassinar a la reina clavant-li un estilet en el costat, quan aquesta es trobava a la Basílica de Nostra senyora d’Atocha poc després d’haver donat a llum a la seva filla Isabel. La Reina es va recuperar als pocs dies i el cura va ser jutjat i executat.

 1854-1856 Bienni Progressista. Una sublevació militar restableix la situació conservadora. Apareix un nou partit d’ideologia centrista, La Unión Liberal.

 1855 Reobre les Universitats a Espanya, després de que el seu pare les tanqués. Tot i això, el panorama educatiu del seu regnat era desolador. Industrialment el seu regant es caracteritzà també pel pas de de la vela a vaixells amb motors de vapor i pales i hèlixs.

 1858- 1863 Es coneix com “Govern Llarg” de la Unió Liberal. Va ser una època agitada en la que es va lliurar la Guerra d’Àfrica. 1861 República Dominicana torna a pertànyer a Espanya.

 1865 En conseqüència d’uns conflictes bèl•lics amb la guerrilla i les despeses que això va suposar, Isabel II va decidir anular la annexió amb república dominicana.

 1866 Els progressistes exclosos del poder reclamen el destronament d’Isabel II, a la qual acusaven d’intervencionisme partidista i de deslleialtat cap a la voluntat nacional.

 1868 La reclamació progressista esdevé en una Revolució que obliga a la reina Isabel a deixar les seves vacances a Guipúzcoa per exiliar-se a França.

 1870 Decideix abdicar en el seu fill Alfons XII i confia en Antonio Cánovas del Castillo, home de la seva confiança, la defensa a Espanya de la causa de la restauració dinàstica.

 1904 Mor Isabel II.